dijous, 9 de desembre del 2010

Windows Movie Maker

Serveix per l’edició de vídeo. Conté característiques com ara efectes, transicions, títols o crèdits, pista d'àudio, narració cronològica, etc.Els Nous efectes i transicions es poden fer amb les ja existents, es poden modificar mitjançant codi XML.
El desenvolupament de Windows Movie Maker va ser abandonat després del llançament de Windows Vista, la seva substitució, Windows Live Movie Maker, inclouran amb Windows Live Essentials, una descàrrega gratuïta de Windows Live, però Microsoft ha afirmat que Windows Live Movie Maker no tindrà les mateixes característiques que Windows Movie Maker.

dimarts, 16 de novembre del 2010

L’ÈXIT D’INTERNET 2.0

Google, líder indiscutible
Google és en l’actualitat la pàgina web més visitada de tot el món. Google rep una de cada Quatre visites a la web de tot el planeta, la multinacional nord-americana ha desenvolupat una gallina dels ous d’or amb múltiples caps, ha posat ordre en el caos i atrau per això la major part del pastís publicitari.
El gran interès de Google com a empresa ha estat la seva capacitat increïble de diversificació i visió de mercat, que l’ha portat a ser el principal proveïdor de productes allà on ha decidit apostar, sempre amb el suport del seu negoci de buscador.

Web 2.0
Facebook és un exemple del que s’ha anomenat web 2.0. És cert que a les xarxes socials només el 5% o el 10% dels usuaris són molt actius, amb connecions diàries, però la campanya que gestiona aquestes dades té a disposició seva una eina de màrqueting amb unes possibilitats que encara s`han d’explorar.
La base de dades mundial de vídeos més gran, utilizada tant pels usuaris com per les empreses. Resulta impensable actualment que un grup de música, no inclogui algun dels seus vídeos a youtube si pretén donar-se a conèixer.

dijous, 14 d’octubre del 2010


QUE ES UN SISTEMA OPERATIU?
El sistema operatiu és el programari responsable de gestionar els recursos en un terminal (ja sigui un ordinador personal, un telèfon mòbil, etc). El sistema operatiu actua com a amfitrió dels diversos programes d'aplicació que normalment corren sobre una màquina. Una de les principals funcions és gestionar els detalls de l'operació del maquinari, de manera que els diversos programes no se n'hagin d'ocupar, alleugerint i fent més fàcil així el procés de programació d'aquestes aplicacions. La gran majoria d'ordinadors, des de telèfons mòbil, ordinadors personals, videoconsoles fins a supercomputadors, usen algun tipus de sistema operatiu.

PER A QUE SERVEIX?
Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.

TIPUS DE SISTEMAS OPERATIUS:

Microsoft Windows
Recentment, Microsoft ha llançat Windows 7, el seu últim sistema operatiu Windows. Microsoft Windows és una família de sistemes operatius propietaris, el que significa que no es pot modificar o distribuir-lo. Quan s'utilitza el sistema operatiu Windows té algunes limitacions al seu costat. Microsoft Windows té una gran quantitat de la quota de mercat d'escriptori a tot el món informàtic. També s'utilitza en els servidors, el suport d'aplicacions com ara servidors web i servidors de base de dades. En els darrers anys, Microsoft ha passat de màrqueting important, la investigació i el desenvolupament de diners per demostrar que Windows és capaç d'executar qualsevol aplicació empresarial. 
UNIX
 És un sistema operatiu desenvolupat originalment el 1969 per un grup d'empleats d'AT & T en els Laboratoris Bell. Avui en dia el terme UNIX s'utilitza per descriure qualsevol sistema operatiu que s'ajusti a les normes UNIX, el que significa que el sistema operatiu central funciona igual que el sistema operatiu original de UNIX.
 
Mac OS
És dels sistemes operatius basats en gràfics d'usuari interfície desenvolupat per Apple Inc per a la seva línia de sistemes d'ordinadors Macintosh. El sistema operatiu Mac va ser introduït per primera vegada el 1984 amb la Macintosh original, generalment es refereix com el programari del sistema. Les primeres versions de Mac OS són compatibles només amb sistemes Macintosh basats en Motorola però Mac OS X, ha substituït el "Clàssic" Mac OS i és compatible amb PowerPC i processadors Intel.

Diferències :
Windows, el 'utilitari familiar'

Microsoft és el gegant informàtic que produeix i comercialitza Windows, el sistema operatiu que usa el 90% dels ordinadors personals de tot el món (la seva última versió és Windows XP). El seu preu ronda els 120 euros i moltes vegades s'inclou en el preu del propi ordinador (que ronda els 1.200 euros).

Igual que un turisme serveix per moure's per gairebé tot tipus de carreteres, Windows és l'estàndard de facto que cobreix la gran majoria de necessitats de l'usuari mitjà. Ja sigui per escriure documents, navegar per Internet, escoltar música, veure pel·lícules, retocar fotografies digitals o gaudir dels últims jocs, Windows és fàcil d'usar i configurar, sense necessitat de posseir coneixements informàtics avançats. A més, la pràctica totalitat dels programes que es comercialitzen disposen d'una versió per Windows. No obstant això, Windows té fama de ser inestable, ja que els bloquejos i pengis són freqüents (sobretot en versions anteriors a XP). La seva seguretat també deixa molt a desitjar, doncs existeixen multitud de virus que aprofiten fallades del sistema per infectar el PC, com, per exemple, el virus Sasser o el més nociu Chernobyl.

Linux, un 'tot terreny robust'

És el sistema preferit per molts dels professionals de la informàtica i d'Internet. Com si d'un 4x4 es tractés, ofereix potència, estabilitat, seguretat contra virus i serveix per realitzar qualsevol treball.

Linux és un sistema operativi lliure i gratuït, però és una mica més dificil d'usar

Per contra, igual que un tot terrè, piga de falta de comoditat, no és tan fàcil d'usar com els altres dos i es necessiten coneixements tècnics per realitzar algunes tasques. Encara així, les seves últimes versions són bastant més amigables, per la qual cosa ha començat a calar entre alguns usuaris domèstics i ofimáticos (ús de l'ordinador en ambients d'oficina).

La col·lecció de programes disponibles en algunes àrees (com els jocs o les aplicacions multimèdia) és encara escassa o de poca qualitat, encara que millora dia a dia. A l'hora d'instal·lar nous perifèrics, el procés també es complica: mentre que en Windows i Mac US és gairebé automàtic, en Linux sol ser necessari realitzar alguna configuració manual.

Linux és un sistema una miqueta 'romàntic', doncs ha estat desenvolupat voluntàriament per programadors de tot el món. Per aquest motiu sigui lliure (llibertat total per veure i modificar les 'entranyes' del sistema) i gratuït (pot descarregar-se d'Internet, copiar-li-ho a un amic o adquirir-se en format CD per uns 30 euros).


Mac US, el 'esportiu de disseny'

Mac US és considerat per molts experts el sistema operatiu més senzill d'utilitzar, més innovador i d'estètica més cuidada. Igual que un cotxe esportiu, conjuga elegància amb altes prestacions, permetent alhora rodar per gairebé qualsevol tipus de carretera. És un sistema molt fàcil d'usar i que sempre ha alardeado que fins a un nen pot utilitzar-ho sense dificultats (els seus ratolins tenen un únic botó, en comptes de dos, per no confondre a l'usuari).

La seva última versió, Mac US X, és radicalment diferent a les anteriors. Amb ella ha guanyat en estabilitat, seguretat i absència de virus. El nombre de programes disponibles per a aquesta plataforma (sobretot, jocs) segueix sense ser tan alt com el de Microsoft, encara que compleix les necessitats de qualsevol usuari domèstic o professional multimèdia. És en el retoc, la producció i edició de música, fotografies i vídeos on aquest sistema té el seu punt fort. Apple Macintosh ho comercialitza al preu d'uns 150 euros (és de pagament i propietari). Però el seu major cost no està en la pròpia llicència d'ús, sinó en què únicament funciona en els ordinadors que fabrica la mateixa companyia. I aquests ordinadors (d'una qualitat i disseny molt cuidats) no són barats: encara que hi ha models per sota d'1.000 euros, és habitual que costin més de 2.000 euros.


 

dijous, 23 de setembre del 2010

hola em dic kevin Ordoñez Vivanco

Els meus hobbies són: jugar futbol, Practicar Break Dance i la natació
espero que els agradi aquest blogger de informàtica i veuran les activitats que fare aquest curs i també els explicaré com usar els pragramas de fer servir per fer els deures. =P
Adéu ..